Els dispositius que s'estan experimentant o que estan en projecte són molts, per bé que la majoria utilitzen el mateix principi: l'ona pressiona sobre un cos que comprimeix un fluid (líquid o aire) el qual acciona una turbina. Alguns dels prototips més significatius són:
- Lleba o paleta oscil·lant de Salter: Consisteix en un conjunt de pales de moviment independent, unides a un eix comú. Les pales, en oscil·lar amb el moviment de les ones, accionen un motor que comprimeix un fluid fins a la turbina. És una de les màquines més eficaces, ja que arriba a rendiments del 35%.

- Boia Masuda o convertidor pneumàtic: El moviment extensional de les ones desplaça l'aire, contingut a l'interior de la boia, cap a l'exterior a través d'una turbina d'aire. En el moviment descendent de l'ona, aspira aire de l'exterior a través de la turbina. La turbina és de doble acció i gira en el mateix sentit quan expulsa i quan succiona aire. Aquest sistema desenvolupat al Japó s'utilitza en petites boies de balisa que generen la seva pròpia llum, amb potències entre 70 i 120 W cada una.
- Cilindre oscil·lant de Bristol: És un cilindre de formigó, que té una llargada de 45m i 11m de diàmetre, ancorat al fons del mar per mitjà de d'uns peus extensibles, els quals, amb el balanceig del cilindre, succionen i bombegen aigua a elevada pressió, a través de les bombes situades en els seus peus, a una turbina. El corrent generat és transmés a terra ferma per mitjà de cables submarins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada